L’IMPACTE DE LA VIOLÈNCIA EN CONTEXTOS LABORALS
EL IMPACTO DE LA VIOLENCIA EN CONTEXTOS LABORALES
La teva feina t’exposa a l’impacte de la violència? El més probable és que si no has patit algun tipus d’assetjament laboral i no treballes en alguna feina relacionada amb la violència, a priori contestis que no.
Entenem que la violència i el seu impacte son qüestions que estan més vinculades amb les nostres relacions personals o bé amb situacions poc habituals amb les que ens podem trobar de manera més aviat excepcional; un robatori, unes amenaces…
No obstant, en la mesura que la violència està present en la nostra societat, son nombroses les persones que en el seu exercici professional hi fan front, de manera directa o indirecta. Al blog d’avui parlem de l’impacte de la violència en contextos laborals i ho fem amb una classificació que ens pot ajudar a comprendre que son diversos els col·lectius professionals que hi conviuen i que potser fa referència a professions en les que no hauríem pensat.
Parlem de col·lectius professionals especialitzats, reconeguts i invisibles.
COL·LECTIUS ESPECIALITZATS
Tradicionalment hem associat algunes professions al seu impacte a la violència, com son policies, professionals que treballen a presons o atenent víctimes de violència, etc. Son col·lectius especialitzats en la gestió de situacions de violència o les seves conseqüències.
D’alguna manera, quan pensem en aquestes professions ens fem a la idea que aquestes persones han rebut formació específica per poder desenvolupar les tasques pròpies de la seva feina dissociant-se de la violència implícita al seu lloc de treball. De fet, es considera notícia quan passa el contrari.
Ara bé, en tots aquests casos estem parlant de professions que tenen períodes de formació reglats intensos que incorporen l’aprenentatge d’aquesta resiliència professional i que, a més, porten implícit un reconeixement i valoració que compten amb cert consens social.
El més probable és que si treballes en alguna d’aquestes professions t’hagin dit en alguna ocasió coses similars a aquesta: “què difícil, no sé com pots fer-ho, jo no podria”. És important que siguem conscients, en aquestes professions on tenim totalment identificada i reconeguda l’exposició a la violència, que poder no és una qüestió únicament de les característiques personals del o la professional, sinó també de les eines que té a disposició per poder gestionar l’impacte d’aquesta violència d’una manera tan quotidiana.
Posem per exemple un grup de policies que es troben actuant en un context d’atemptat terrorista. Aquests professionals hauran rebut formació específica per prendre decisions ràpides en contextos amb molt estrès on la seva vida i la d’altres persones pot estar en perill, han entrenat amb situacions simulades, han participat en altres situacions de menor intensitat on també hi era present la violència. No obstant, tota aquesta preparació no els fa immunes a l’impacte de la violència. Amb posterioritat a la seva actuació caldrà posar en marxa mecanismes de gestió d’aquest impacte i és possible que s’hagi de fer un seguiment a llarg termini. En cas contrari, l’impacte d’aquesta violència pot tenir conseqüències greus a nivell professional però també personal.
COL·LECTIUS RECONEGUTS
Hi ha altres professions que, si bé no les associem directament amb la violència, perquè la seva tasca principal no és atendre-la, sí que reconeixem amb molta facilitat que poden veure-s’hi exposades. En aquest grup hi podríem incloure sanitaris, professionals d’emergències i urgències, de la intervenció social o professorat.
Es tracta de professionals de l’atenció a les persones que s’han format específicament per dedicar la seva jornada laboral a la cura o l’educació, per tant disposen d’eines per resoldre possibles conflictes als que es poden veure exposats en el seu dia a dia. En segons quins contextos, però, l’exercici d’aquestes professions pot comportar viure situacions de violència en primera persona, ser-ne testimoni o escoltar un relat de violència.
En aquests casos és possible que no hi hagi una formació específica en violència i la seva gestió, i viure aquestes experiències, sobretot si és de manera relativament habitual, pot tenir un impacte en aquestes persones i el desenvolupament de la seva feina.
En aquest cas podem pensar en l’exemple d’una o un docent d’institut que es troba impartint classes amb un grup on se succeeixen molts conflictes a l’aula, conflictes que van escalant i que inclouen insults, amenaces i fins i tot violència física. Tant si aquestes situacions es produeixen entre l’alumnat com si les viu en primera persona, aquest o aquesta docent haurà de fer front no únicament a la gestió d’aquesta violència sinó també als efectes que té per a ell o ella. I ho farà sense tenir l’entrenament que existeix en el col·lectiu anterior, el dels especialitzats.
Així doncs, es posaran en joc els recursos personals, l’experiència, però també la capacitat de la institució on treballa d’oferir eines de formació, supervisió i cura per garantir el mínim impacte de la violència en els seus equips professionals.
COL·LECTIUS INVISIBLES
Hi ha un tercer col·lectiu en el que no pensem habitualment si parlem de l’impacte de la violència en contextos laborals. Es tracta de professions que no relacionem amb situacions de violència i perquè la seva tasca no està directament vinculada a la gestió de la violència, sovint son feines d’oficina i en ocasions no es requereix especial qualificació per dur-les a terme. Es tracta, per exemple, de teleoperadors/es, maquinistes de tren o moderadors/es de contingut.
En aquests casos és molt poc probable que les persones tinguin cap tipus de formació en violència o gestió de conflictes, o que sigui un requeriment que s’hagi tingut en compte per l’accés als seus llocs de treball, de manera que la seva resiliència davant situacions d’exposició a la violència queda totalment a l’empara dels seus recursos personals o experiències prèvies.
Posem en aquest cas l’exemple dels moderadors de contingut de xarxes socials. Es tracta de professionals que treballen per empreses tecnològiques i es dediquen a revisar i filtrar continguts per tal que siguin eliminats de la xarxa social en cas d’infringir-ne la normativa. A nivell tècnic, aquesta feina no està associada a cap disciplina en concret ni requereix una trajectòria formativa extensa, però sí que està subjecte a un entrenament tècnic intensiu i al coneixement de les normes concretes i canviants que aplica cada empresa en concret.
La realitat és que la moderació de continguts exposa aquests equips professionals al consum d’imatges, textos i àudios que poden contenir una elevada càrrega violenta, i que aquesta exposició és continuada durant la jornada laboral. Els continguts a filtrar poden ser tan diversos com vídeos d’atemptats o escenaris de guerra, agressions sexuals o imatges explícites d’accidents de trànsit.
És cert que no estan patint aquesta violència en directe i que el seu encàrrec no és gestionar aquesta situació, però segur que podem entendre que l’exposició a aquesta violència tindrà un impacte en totes aquestes persones. Com que es tracta del col·lectiu invisible, bona part de la societat pot, fins i tot, desconèixer que existeix aquesta feina. Per tant, és probable que no tinguem del tot identificades aquestes persones com a susceptibles d’algun tipus de suport o acompanyament i que tot quedi en mans de la responsabilitat que mostri l’empresa a l’hora d’oferir mesures adequades.
Comments are closed.