CONSTRUINT LA CAJA DE ARENA – Una conversa amb els seus guionistes
QUÉ ES UNA ASESORÍA DE GUION ESPECIALIZADA
En un univers tan ampli com el del mon audiovisual, existeixen sèries i pel·lícules que destaquen, no només per la seva capacitat d’entreteniment, sinó també per la seva valentia a l’hora d’abordar temes sensibles i rellevants per la societat. Un dels temes que hi ha presents quan ens apropem al món de la infància i l’adolescència és l’assetjament escolar. Es tracta d’un fenomen sobre el que s’està treballant en els darrers anys, per aconseguir una major sensibilització, prevenció i detecció primerenca, atès que els efectes que genera en la vida dels nois i noies que el perceben son devastadors i també com a senyal d’alerta d’altres moltes possibles situacions de risc en qui l’exerceix.
A REVERSA som especialistes en explorar la violència des d’una perspectiva psicològica, analitzant i desgranant els entramats emocionals que impulsen es comportaments violents dels personatges, els seus efectes, motivacions…Aquesta vegada ens submergim en una sèrie que aborda l’assetjament escolar amb realisme i sensibilitat a parts iguals, i sobre la qual vam tenir el privilegi de conversar amb els seus guionistes: Pedro Rodriguez, Victor Pedreira y Núria Gago. Ens interessava conèixer com havien construït la història, així com els reptes als que havien hagut de fer front tractant una temàtica tan sensible i si havien comptat amb algun suport per poder obtenir el resultat que tots hem pogut veure des de casa.
Durant la nostra conversa de més de 2 hores amb els guionistes ens van permetre explorar quin va ser el seu procés creatiu, des de la idea inicial del Pedro i la seva voluntat de mostrar allò que, tot i que ho tenim davant, no sempre veiem, fins a les decisions narratives clau que van donar vida als seus personatges, la importància dels seus diàlegs… A més, vam indagar en l’impacte psicològic d’abordar un tema tan delicat i com es va equilibrar la seva necessitat de crear consciència amb el respecte per l’autenticitat emocional dels personatges.
En el transcurs d’aquest post t’explicarem alguns dels aspectes més destacats de la nostra conversa amb els guionistes, oferint una visió privilegiada de com es fusiona la psicologia i la narrativa per donar forma a una història poderosa i commovedora. Acompanya’ns en aquest viatge mentre explorem el laberint de l’assetjament escolar des d’una perspectiva única
BREU SINOPSI DE LA SÈRIE
La Caja de Arena és una sèrie que aborda un tema tan complex com el de l’assetjament escolar des de la mirada adolescent, recollint les múltiples perspectives des de les que el fenomen es percep i s’actua. Més enllà de ser una mera exposició d’una trama sobre la violència a les aules, la sèrie pretén visibilitzar la problemàtica i presentar l’esport com una eina per combatre i evitar aquestes situacions.
Després de veure la sèrie, podem afirmar que des del primer fins a l’últim fotograma ens convida a qüestionar les nostres pròpies percepcions sobre l’assetjament escolar i les seves conseqüències. A través de la lent psicològica, la presentació en cada capítol de la perspectiva d’una part implicada ens permet explorar com les històries personals de cadascun d’ells s’entrellacen en un tapís emocional complex, revel·lant capes profundes de la seva psique que desperten empatia i reflexió a parts iguals.
La Caja de Arena és una història de pors, i de com cadascun dels personatges gestiona aquestes pors. Alguns d’ells des d’una mirada molt egocèntrica, d’acord amb l’etapa que estan vivint, l’adolescència; d’altres podent mirar i preocupar-se pels altres. Tots amb la motivació última de protegir la seva identitat en procés de construcció. Ho fan reproduint patrons de qui han après, dels seus referents adults: evitant, atacant, lluitant. Com saben. Com poden.
EN CONVERSA AMB ELS GUIONISTES
Després de veure la sèrie, analitzar-la i conversar amb els seus creadors, destacaríem tres aspectes clau que creiem pilars fonamentals sobre els que se sosté una bona història:
1.La sensibilitat en l’aproximació a la temàtica
Sempre que s’aborda una història de violència, s’ha de ser conscient del que es té entre mans. És material sensible, els actors i actrius son el canal de comunicació i els espectadors receptors del missatge que es transmet en aquesta història. I s’ha de ser conscient de l’impacte tant d’actuar determinades escenes amb contingut violent com de veure-les des dels sofà de casa o la butaca d’un cinema. En aquest cas, tot l’equip de la sèrie ho tenia clar i així ens ho van explicar a la trobada amb nosaltres, posant exemples que ho testimoniaven des del moment de l’escriptura del guió, passant pels processos de càsting i selecció dels actors i actrius, fins al rodatge i estrena de la sèrie.
Un exemple de sensibilitat és l’anècdota que la Núria i el Pedro ens van explicar sobre l’escena en la que l’Aaron agredeix la Joana als lavabos. Ells comptaven amb que l’escena estava escrita de manera més violenta i humiliant, pero que va ser modificada perquè van veure l’efecte d’actuar-la en l’actor i van decidir rebaixar-ne la intensitat per cuidar la persona que l’estava interpretant.
Per altra banda, també vam poder sentir que el tracte de tot el contingut de la història havia estat sensible mitjançant les afirmacions dels guionistes on explicaven haver fet el mateix viatge emocional que el públic fa mentre veu cadascun dels capítols. Sobre l’efecte del final de la sèrie, el Pedro diu que “l’espectador mig està en la mateixa posició que estàvem nosaltres al principi: A aquesta persona no se l’ha de salvar ni de broma.”, desitjant que poguessin avançar també com ells en el posicionament davant dels personatges. LA Núria reconeixia que “a partir d’escriure la seva ferida ens va ser més fàcil assumir que havíem de perdonar-los i que no l’havíem de jutjar fins al final”. Com bé deia el Víctor, com guionistes no poden jutjar els personatges, si bé no obliden que també son humans, i aquest procés és el que creiem que, sense cap mena de dubte, apropa la història a la realitat.
2.La importància de l’objectiu de la història i el seu impacte en el públic
Si una cosa ens va quedar clara és que tots tres tenien una motivació per embarcar-se en aquest projecte. Hi ha una frase de la Núria que ho resumeix a la perfecció; “teníem molt clar que aquesta sèrie tenia vocació d’eina, per això ens vam obsessionar tant en que els paràmetres de la conducta fossin encertats. Era important dir que hi ha conseqüències, i que la societat té una responsabilitat amb tots els menors”. Sabien de l’impacte que provocarien en el públic, i d’aquí neix la seva actitud responsable per abordar el tema i construir la història. El Pedro ens va deixar anar un dels seus propòsits a partir del posicionament sobre el final de la sèrie que li havien arribat d’alguns espectadors i amb esperança ens deia, “suposo que amb el temps i amb l’educació acabarà canviant d’alguna manera”. Sense cap mena de dubte, aquest va ser un dels objectius que ens van transmetre per dedicar-se a escriure aquesta història.
Quan tens una història que tracta temes com aquest, saps que tens també una responsabilitat sobre el seu impacte en el públic. Sent guionista, depèn de com expliquis aquesta història i d’on posis el focus, els efectes seran diferents. La Núria ens explicava que “era important dir, hi ha conseqüències, per nosaltres també era important dir que la societat té una responsabilitat amb tots els seus menors, amb tots els seus menors, però també hi ha unes conseqüències a certes coses, llavors no és gratis, fer mal no és gratis, t’estendre’m l mà però no és gratis”.
3.La consciència de necessitat d’assessorament especialitzat
Des de l’inici era crucial poder tractar la construcció dels personatges, tema clau per a nosaltres, com a pal de paller de tota bona història: volíem conèixer com havia sigut aquest procés i si havien comptat amb algun tipus d’assessorament. I des del principi ens va quedar clar que en ells tres existia una consciència de la necessitat de comptar amb un assessorament especialitzat per poder conèixer i construïr la psicologia de cadascun dels personatges d’una manera realista. En aquest cas el Victor va ser el més vehement sobre aquest tema afirmant que “la ficció parla de conflictes, de conflictes emocionals, son gent a qui li passen coses… quan tires pel dret amb atreviment faràs tòpics i, generalment, no es corresponen amb la realitat”. En aquest cas, com va dir el Pedro, “parlàvem des de molt al principi del fet que si aquesta era una història dels nois, havien de parlar els nois i calia eliminar els adults. Vam comptar amb una ajuda fonamental d’una psicòloga que ens va ajudar primer a entendre com veure els conflictes dels nois”.
A més, en aquesta història, s’unien, com bé deia el Victor, històries de persones amb una història de violència, en aquest cas, a les aules. Per això també van comptar amb l’assessorament de NACE (Associació No a l’Assetjament Escolar) que els va fer entendre que “cap nen feliç pega, alguna cosa li ha d’estar passant”. I la Núria ens va explicar molt bé com es va reflectir això en la construcció de cada personatge, “hi va haver una cosa que teníem molt clara que és que no volíem fer estereotips, llavors ens vam esforçar molt en trobar la ferida de cada personatge. Hi ha un motoret dins de cadascú d’ells, que és el que els mou, i fins que no vam tenir la ferida de cadascú, no vam parar.”
Comments are closed.