LA GESTIÓ DE L’IMPACTE DE LA VIOLÈNCIA EN AQUELLS QUE HI TREBALLEN DIÀRIAMENT: UN ENFOCAMENT ESPECIALITZAT
LA GESTIÓ DE L’IMPACTE DE LA VIOLÈNCIA EN AQUELLS QUE HI TREBALLEN DIÀRIAMENT: UN ENFOCAMENT ESPECIALITZAT
La presència de la violència a la nostra societat planteja reptes importants, i no només hi estem exposats en la nostra vida diària personal. Són moltes les persones que en el seu desenvolupament professional fan front directa o indirectament a aquesta problemàtica, fet que converteix la violència en un fenomen present de manera continuada als seus entorns laborals. En aquest post, ens centrarem a explorar en profunditat l’impacte de la violència en col·lectius especialitzats que, de manera reconeguda i visible, gestionen situacions violentes. Com fan front aquests professionals als reptes únics que impliquen la seva feina?
Els col·lectius especialitzats en l’atenció a la violència.
En primer lloc, és fonamental conèixer què s’entén per col·lectius especialitzats. Ens referim a professions com policies, professionals de presó o aquells que brinden assistència a víctimes de violència. Aquests professionals fan front habitualment a situacions de violència entre tercers o cap a ells mateixos, que suposen tot un repte i que requereixen habilitats específiques i un nivell excepcional de resiliència. Es tracta de grups que han estat associats històricament amb la gestió de situacions violentes o les seves conseqüències. Són professions reconegudes socialment i que desenvolupen rols crucials en la societat.
En el seu dia a dia laboral, és habitual que estiguin exposats a situacions impredictibles que requereixen en moltes ocasions prendre decisions ràpidament. Per aconseguir-ho, no només requereixen habilitats tècniques pròpies de la seva feina, sinó també emocionals i psicològiques per fer front a la complexitat de la seva tasca. Són funcions que estan relacionades amb la seguretat o la gestió de situacions de crisi. Malgrat la diversitat de les situacions a les que donen resposta aquests col·lectius, tots comparteixen la càrrega comú de gestionar l’impacte emocional i psicològic derivat de la violència, així com l’impacte personal derivat de l’exposició constant a la mateixa.
Reptes professionals d’aquests col·lectius
En l’exercici de les seves funcions, els col·lectius especialitzats en la gestió de situacions de violència fan front a reptes professionals únics i, sovint, la percepció social no reflecteix completament la complexitat d’aquests reptes.
Aquest embat constant amb la violència té un impacte significatiu per aquests professionals. La càrrega emocional derivada de l’exposició repetida a situacions violentes pot generar fatiga, estrés i esgotament emocional. La gestió d’aquestes situacions comporta un desgast professional considerable. La necessitat de prendre decisions ràpides sota pressió extrema, l’exposició a la violència explícita i la constant amenaça a la seguretat personal contribueixen a nivells d’estrés alts. Aquest estrés pot tenir efectes duradors en la salut mental i emocional dels professionals, afectant a la seva capacitat per dur a terme les seves tasques de manera eficaç i a la seva vida personal.
A més, la falta de reconeixement social i l’escassetat de recursos adequats poden convertir-se en reptes addicionals. La societat sovint no aprecia completament la complexitat de les situacions a les que fan front aquests professionals. I la falta de recursos, tant pel que fa al suport emocional com a les eines pràctiques, pot limitar la capacitat dels professionals per gestionar l’impacte de la violència de manera efectiva.
Mecanismes per la gestió de la violència i el seu impacte posterior.
Degut a les funcions d’aquests col·lectius, els professionals que en formen part reben formació especialitzada per desenvolupar la seva tasca de manera eficaç. L’objectiu d’aquesta formació acostuma a ser la capacitació per poder atendre de manera adequada les situacions d’especial complexitat que apareixeran al seu dia a dia laboral. Probablement tinguin formació en aspectes com la defensa personal, la gestió de les emocions, habilitats comunicatives, resolució de conflictes… però què passa amb la gestió de l’impacte posterior que genera en aquests col·lectius la seva feina? Tenen formació i mecanismes per abordar-lo?
És molt probable que, si pertanys a un d’aquests col·lectius, et vinguin al cap estratègies pròpies que apliques amb aquesta finalitat, com per exemple la socialització de les dificultats amb els i les companyes de feina, traduït en “una cerveseta o un cafè després de treballar”. Potser també alguna lectura pel teu compte per millorar les teves estratègies de gestió personal o les sessions setmanals amb una psicoterapeuta que t’ajuda amb tot això. La gestió posterior de la violència requereix un enfocament integral que englobi des d’estratègies individuals fins un suport institucional sòlid. La implementació de mecanismes efectius no només preserva la salut mental i emocional dels i les professionals, sinó que també assegura que puguin continuar desenvolupant els seus rols de manera eficaç i sostinguda al llarg del temps.
Alguns d’aquests mecanismes poden ser:
La implementació d’estratègies d’afrontament per a la gestió personal de l’impacte emocional com el foment del suport social o la promoció d’espais de suport professional psicològic o d’activitats de benestar físic o emocional.
La incorporació d’un seguiment a llarg termini sobre la salut mental dels professionals. Aquest seguiment permet identificar l’aparició de simptomatologia, així com l’oportunitat d’una atenció primerenca.
El desenvolupament de programes de benestar i la promoció d’una cultura organitzacional que valori la salut mental dels seus treballadors.
La creació de comunitats de suport i xarxes de professionals on compartit i intercanviar experiències entre persones que fan front a situacions similars. Aquests espais son considerats entorns segurs per l’expressió de les emocions i la comprensió i consells pràctics.
La promoció de la cura personal amb l’objectiu d’aconseguir mantenir un equilibri saludable entre les demandes laborals i la preservació del benestar personal dels professionals.
El compromís continu amb la cura personal i el suport col·lectiu és essencial per construir entorns laborals que reconeguin i abordin els reptes únics d’aquests col·lectius especialitzats en la gestió de situacions de violència, s’han de desenvolupar estratègies estructurals i una cultura institucional o d’empresa per la cura d’aquests treballadors, incloent-hi tant aspectes d’indetificació com d’afrontament, protecció i prevenció.
Comments are closed.