PROFESSIONALS EXPOSATS A LA VIOLÈNCIA A LA FEINA I EL SEU IMPACTE
PROFESSIONALS EXPOSATS A LA VIOLÈNCIA A LA FEINA I EL SEU IMPACTE
Al post d’avui tractarem l’impacte de l’exposició a la violència en l’àmbit laboral dels i les professionals que, malgrat que la seva feina no estigui relacionada amb la gestió de la violència, poden veure-s’hi exposats en el seu dia a dia. Analitzarem com aquestes experiències poden afectar al seu benestar i a la seva capacitat de desenvolupar les seves tasques de manera efectiva.
PROFESSIONALS EXPOSATS A LA VIOLÈNCIA
Dins d’aquest grup hi podem trobar el personal sanitari, d’emergències i urgències, treballadors/es socials o docents. Si bé la seva tasca principal no és atendre la violència, el desenvolupament de la seva tasca d’atenció i cura a les persones els exposa a situacions on poden ser testimonis o víctimes d’actes violents.
Aquests professionals juguen un paper crucial a la societat i mereixen el reconeixement adequat per la seva tasca. La seva exposició a situacions de violència pot tenir un impacte significatiu en el seu benestar emocional i la seva capacitat per desenvolupar els seus rols de manera efectiva, pel que és fonamental comprendre la complexitat dels seus reptes i treballar en el camí d’entorns laborals que promoguin seguretat i benestar.
A continuació, exposem alguns exemples d’aquests professionals reconeguts que, tot i que no estan directament associats a la gestió de la violència, poden trobar-s’hi exposats en l’exercici de les seves funcions.
Personal sanitari.
El personal sanitari, incloent-hi metges, infermers i altre personal de l’àmbit, molt sovint treballa en situacions crítiques per als seus pacients, situacions d’estrès o desesperació, que augmenten les probabilitats d’enfrontar-se a conductes de violència verbal o física per part dels seus pacients o familiars.
Personal d’emergències i urgències.
Els professionals que treballen a serveis d’emergències i urgències, com els paramèdics, bombers i personal de rescat, desenvolupen la seva tasca en situacions de crisi i desastres. Així, a més de lidiar amb el caos i la urgència, poden enfrontar-se a l’hostilitat de persones que es troben en estat d’angoixa o confusió, exposant-se a comportaments violents per part de les persones afectades.
Professionals de l’àmbit social.
Els professionals del treball social son un altre grup exposat a la violència en l’exercici de la seva tasca. Treballant amb població vulnerable o danyada, poden trobar-se en situacions on la violència és una realitat habitual on viuen amenaces o agressions de manera reiterada.
Docents.
Els professionals de l’educació, com docents i personal de suport escolar, poden veure’s exposats a situacions de violència en l’entorn educatiu. Poden ser conflictes entre estudiants, comportaments agressius o confrontacions amb familiars o tutors, o dels propis alumnes. L’augment de presència de la violència a les aules representa un repte addicional per aquests professionals.
REPTES DE L’EXPOSICIÓ A LA VIOLÈNCIA
Els professionals que pertanyen als Col·lectius Reconeguts, tal i com hem dit anteriorment, s’enfronten a reptes constants malgrat no necessàriament compten amb una formació específica en gestió de la violència. Per exemple, un professor d’institut que es troba en un context escolar on es donen conflictes a l’aula entre alumnes, que inclouen insults, amenaces i, fins i tot, violència física.
Aquí aprofundim en alguns d’aquests reptes professionals que poden tenir un impacte significatiu en el seu benestar i la seva capacitat per desenvolupar la seva feina de manera efectiva.
Impacte en el benestar emocional:
Fer front a la violència pot generar en aquests professionals situacions d’estrès, ansietat o por i, per tant, provocar un impacte profund per la seva seguretat i la de qui els envolten pot desembocar en un desgast emocional considerable al llarg del temps.
Reptes en la gestió de conflictes:
Aquests professionals s’enfronten a la gestió de conflictes en situacions on la violència està present de manera freqüent. Ja sigui bregant amb pacients agressius en el cas del personal sanitari, responent a emergències en entorns d’alt risc com el personal d’emergències, o abordant comportaments desafiants en l’àmbit educatiu, fer front a la violència requereix habilitats de gestió de conflictes i resolució de problemes, per les quals no s’han format de manera específica.
Pressió en situacions de crisi:
Aquests col·lectius viuen de manera quotidiana moments de crisi, com desastres naturals, accidents greus o situacions de violència interpersonal, i és en aquests escenaris en els que treballen amb una pressió addicional per respondre de manera ràpida i efectiva. La necessitat de prendre decisions sota pressió extrema i en condicions d’alta incertesa pot generar un estrès significatiu i posar a prova la seva capacitat per mantenir la calma i actuar amb eficàcia, més encara si l’amenaça de la violència o l’experiència prèvia amb la mateixa està present.
Reptes en la relació amb pacients o usuaris:
La desconfiança, la por o l’hostilitat poden dificultar la comunicació i la col·laboració, el que complica encara més la prestació de serveis eficaços. I la violència és un element que pot alterar aquesta dinàmica de relació entre aquests professionals i els seus pacients, usuaris o estudiants. A més, el temor a l’aparició de futurs episodis de violència pot afecta a la qualitat del servei prestat.
Comments are closed.