ELS EFECTES DE LA VIOLÈNCIA EN EL DIA A DIA
Dediquem el primer post del blog, com no podria ser d’una altra manera, a parlar del tema del que som especialistes, la violència. Pensaràs que el més senzill és començar pel principi i parlar de les causes de la violència. Sovint el perquè és la gran pregunta per a la que pensem que ens cal una resposta.
Però això és Reversa, i aquí et proposem mirar el fenomen des d’un altre punt de vista, així que comencem el blog parlant de la violència i els seus efectes.
LA VIOLÈNCIA NO ÉS INNÒCUA.
La premissa de la que partim pot semblar òbvia, però no està de més fer-la explícita: la violència no és innòcua. No ho és per a qui l’exerceix, ni evidentment per a qui la rep. Però tampoc ho és per a qui la presencia. Testimonis, espectadors/es i professionals que hi treballen habitualment, reben l’impacte d’aquesta violència i han de fer front a les seves conseqüències. L’exposició a la violència sempre té efectes. Però no tothom els pateix ni els expressa de la mateixa manera, i aquí és quan es complica la cosa.
Aquests efectes es poden manifestar de manera molt diferent. No és el mateix exposar-se a una violència de forma puntual que habitualment, ni és el mateix que aquesta violència sigui lleu o que sigui greu, ficcionada o real, llunyana o propera, subtil o explícita. A vegades el més difícil és, fins i tot, poder identificar que hi estem exposats.
Quan la violència t’activa emocions
Qui no ha reviscut a la vida real la por després d’haver vist una escena en una pel·lícula on es produïa un atracament amb violència en un carrer fosc i sense sortida? Pot ser que la propera vegada que passis per un carrer d’aquestes característiques recordis l’escena i et sentis en perill. Comences a notar el batec del teu cor, el pols a les temples, la respiració se t’accelera… Això és l’activació emocional per associació. Segurament és allò que tothom vam sentir cada vegada que es mirava a un mirall, les setmanes després de veure “Lo que la verdad esconde”.
Aquest efecte pot ser molt més durador quan les imatges son reals, i més encara, si les hem viscut en primera persona o les hem presenciat. També depenent de la gravetat d’aquesta violència, l’efecte en nosaltres serà diferent.
A vegades, pots tenir sensacions estranyes sense que passi res aparentment greu i no saber perquè. Potser no ho comparteixis per vergonya, per evitar sentir-te dir que exageres o per no saber com fer-ho. És possible que ni tan sols se’t passi pel cap que aquella escena de violència que vas veure o viure s’ha enregistrat al teu cap, disposada a aparèixer quan menys t’ho esperes.
Quan normalitzes la violència
Així com l’activació emocional és fàcil d’identificar, hi ha altres efectes de la violència que no ho son tant.
Si a l’empresa on treballes, des del primer dia son habituals els crits i les amenaces de sanció per part de persones amb responsabilitat cap a les persones dels seus equips, és possible que vagis interioritzant aquests episodis com a normals o acceptables, com quelcom que forma part de les relacions laborals. Fins i tot, pot ser que en algun moment aixequis la veu a algú altre i et sembli que això no és reprovable. Perquè forma part de les actituds habituals en aquest entorn.
Una cosa similar pot succeir si, tot i que el clima del teu lloc de treball sigui excel·lent, per la naturalesa de la teva feina t’exposes a que les persones a qui atens et tractin de manera violenta habitualment. Imaginem que ets teleoperador/a d’una empresa que fa spam telefònic i et passes 8 hores cada dia rebent males respostes, sovint insults de les persones amb qui contactes. És possible que un dels efectes d’aquesta exposició a la violència sigui que acabis deixant de ser conscient d’aquestes “males maneres”. Això és la normalització.
La normalització de la violència et fa posar el punt de referència sobre què és violència i què no, molt més amunt del que l’hauries posat abans de començar a treballar allà. Acostuma a aparèixer davant la repetició d’una violència lleu però continuada. El degoteig de petits actes subtils de violència fa que no siguin identificats com a tals i es normalitzin.
Si no identifiques aquestes situacions com a problema o minimitzes la seva gravetat, has normalitzat aquestes conductes violentes.
Comments are closed.