LA VIOLÈNCIA PER ALS INVISIBLES
PERSONAJES VIOLENTOS PARA HISTORIAS REALISTAS
Al post d’avui parlarem dels invisibles, el darrer dels col·lectius professionals als que fèiem referència al nostre post sobre l’impacte de l’exposició a la violència en l’àmbit laboral. Es tracta de professionals que no relacionem amb situacions de violència perquè la seva tasca no hi està directament vinculada i que, no obstant, s’hi veuen exposats/des de manera habitual.
L’EXPOSICIÓ NO PREVISTA A LA VIOLÈNCIA
Dins d’aquest grup hi podem trobar periodistes, moderadors/es de contingut, veterinaris, teleoperadors/es, etc. Son professionals que, a priori, pensaríem que no tenen cap motiu per veure’s exposats a la violència però que s’hi poden trobar de manera més o menys continuada, sense haver-ho previst ni haver-se preparat específicament per fer-hi front.
L’exposició inesperada a la violència pot tenir un impacte important en el seu benestar emocional i si es produeix amb certa continuïtat pot posar en joc la seva resiliència i recursos personals. A més, la manca de preparació específica per fer-hi front pot dificultar la seva capacitat d’identificar-ne els efectes, així com la del seu entorn.
Posar alguns exemples ens pot ajudar a comprendre com aquests professionals invisibles poden veure’s exposats a la violència.
Periodistes
Els i les professionals que es dediquen a la comunicació poden informar i investigar sobre temes molt diversos. Alguns d’ells tenen relació directa amb la violència i els porten a conèixer detalls i consultar documentació explícita o, fins i tot, sentir relats de testimonis i víctimes de violència. Si s’especialitzen en la cobertura d’aquest tipus d’informacions, la seva exposició serà continuada en el temps.
Moderadors/es de contingut
Es tracta d’una professió encara força desconeguda però en la que hi treballa un nombre cada vegada més gran de persones. La seva tasca és revisar els continguts que es pengen a les xarxes socials per garantir que no incompleixen les polítiques que hagi definit l’empresa tecnològica propietària de la xarxa social en concret. Els continguts a moderar poden incloure un gran ventall de violències com l’explotació sexual infantil, els atacs terroristes o vídeos de guerra. L’exposició a aquests continguts és continuada i genera conseqüències immediates i a llarg termini.
Veterinaris/àries
Les persones que treballen amb animals, com a veterinaris o en altres posicions en contextos com protectores d’animals es troben sovint amb gats, gossos i altres animals que han patit violència i dels que han de tenir cura. Les marques i conseqüències d’aquesta violència en els animals poden generar molta ràbia i frustració, especialment tenint en compte l’abús de poder i la indefensió dels contextos en els que es dona. L’impacte de l’exposició a aquesta violència a llarg termini pot tenir efectes importants en el benestar emocional dels qui hi treballen.
Teleoperadors/es
Les persones que treballen com a teleoperadores, de la mateixa manera que altres professionals d’atenció al client, poden patir violència verbal amb certa freqüència. Si les empreses per les que treballen utilitzen estratègies de contacte i venda agressives, pot ser que aquest tipus de respostes formin part del seu dia a dia laboral. Pot semblar que la violència verbal té un impacte limitat i que és fàcil desempallegar-se dels seus efectes però el cert és que si es pateix de manera constant pot acabar generant conseqüències rellevants.
REPTES DE L’EXPOSICIÓ A LA VIOLÈNCIA
El principal repte dels i les professionals que pertanyen al col·lectiu dels invisibles és identificar aquells indicadors de malestar o símptomes com a conseqüències de la violència a la que es veuen exposats. No mirar amb les ulleres adequades el que ens està passant ens pot fer molt difícil el repte de trobar-hi una explicació i, en aquests casos, és possible que els malestars es confonguin o s’interpretin com a respostes a altres situacions d’estrès laboral o personal i s’hi ofereixin respostes parcialment eficaces, que no posen solució a l’arrel del problema.
A continuació, enumerem alguns dels aspectes que poden contribuir a millorar el benestar emocional dels col·lectius invisibles.
Identificar l’impacte de la violència i els seus efectes:
És possible que les persones que treballen en aquests col·lectius i les seves empreses no contemplin les situacions a les que s’enfronten com a violentes. Un anàlisi amb la perspectiva adequada, sovint de la mà de professionals de la psicologia especialitzats, permeten posar nom a aquestes situacions i posar en marxa un pla per prevenir-les i oferir respostes adaptades i específiques.
Analitzar les baixes reiterades i les rotacions freqüents de personal:
Pot ser freqüent que se subestimin els motius de les baixes laborals o de la sortida de professionals, atribuint-hi explicacions individuals o puntuals que impedeixen l’anàlisi conjunt de la situació i la identificació de causes relacionades amb les realitats a les que s’exposen els i les professionals. Una actitud proactiva per part de les persones responsables de l’empresa permet detectar elements crítics que tenen en comú i planificar mesures al respecte.
Augmentar les estratègies d’afrontament a l’exposició a la violència:
Un cop s’ha identificat l’impacte de la violència i els seus efectes, es poden augmentar les estratègies d’afrontament més adequades per preservar el benestar emocional i evitar les repercussions en la vida laboral, familiar i personal. L’empresa pot oferir acompanyament especialitzats als seus equips professionals però en el cas que no ho tingui contemplat o com a mesura complementària, es poden cercar espais individuals d’acompanyament específic per treballar l’impacte de la violència i generar estratègies concretes que hi donin resposta.
Més enllà dels aspectes enumerats fins al moment, un dels elements importants que contribueixen a una resposta més adaptativa a l’impacte de la violència és comptar amb un entorn segur, que no banalitzi les experiències a les que s’està exposat i que ofereixi contenció i cura davant els seus efectes. Aquest element és especialment important per a les persones que formen part dels col·lectius invisibles, ja que és probable que no es reconegui socialment l’impacte de la seva exposició a la violència i no comptin amb espais específics on poder-la abordar.
Comments are closed.